Els dialectes italians i les llengües d'Itàlia

Està bé si aterra a Nàpols i pot demanar una pizza en un italià impecable. Però per impressionar de veritat els vostres amics, haureu de demanar una especialitat local autèntica com el pop amb brou, i haureu de fer-ho en llengua napolitana: o’ bror’ e purp’.

En aquesta visió general, parlaré de les principals consideracions per als viatgers a Itàlia, algunes llengües (o dialectes) a tenir en compte, així com unes quantes frases en sicilià i napolità que us seran útils si alguna vegada esteu per la zona.

Què han de saber els estudiants sobre les moltes llengües d'Itàlia

Itàlia acull 28 llengües indígenes (i sis no indígenes) segons aquest recompte d'Ethnologue.

Exacte, són llengües, no dialectes. Els italians solen referir-se al napolità i als altres com a *i dialetti* (els dialectes), una visió força errònia als ulls de molts lingüistes.

L'ús del terme "dialectes" per part dels italians reforça que aquests no s'escriuen ni s'ensenyen i, per tant, es veuen com una cosa menys que una "llengua real".

La diferència entre dialectes i llengües

Aleshores, quina és la diferència real entre una llengua i un dialecte? En realitat, no n'hi ha cap.

"Dialecte" és més una designació política que una categoria lingüística. S'utilitza per mostrar quines llengües (i, per tant, quins parlants) un govern o una societat decideix capacitar i com.

La majoria de lingüistes eviten tota la qüestió, però quan s'atreveixen a distingir les dues, normalment es tracta de nivells d'intel·ligibilitat mútua, que és en si mateix un concepte problemàtic.

Fins i tot per aquest estàndard, les llengües d'Itàlia són definitivament llengües: un parlant sard entén el friülà tant com i no més que un parlant francès entén l'espanyol.

És a dir, tenen la mateixa arrel que les llengües descendents del llatí, i alguns parlants podrien fer-se entendre entre ells en certes situacions. No obstant això, hi ha prou diferències de gramàtica i vocabulari per causar molts problemes de comprensió.

Llengües parlades a Itàlia

La majoria de les llengües d'Itàlia són llengües romàniques, és a dir, que es van desenvolupar paral·lelament a l'italià a partir del llatí vulgar (com ho van fer el francès, l'espanyol, el portuguès, etc.). Aquestes llengües no es van desenvolupar a partir de l'italià.

També hi ha llengües no romàniques a Itàlia, incloent-ne algunes de les famílies eslava, germànica i albanesa.

Algunes llengües romàniques europees com l'italià han arribat al cim (segons el que parlaven els reials, qui tenia poder polític, etc.) i després es van escriure i ensenyar a les escoles.

Mentrestant, moltes més han declinat, però no hi ha cap raó gramatical o lingüística intrínseca que faci que l'italià sigui més llengua que el napolità.

La fluïdesa de les llengües

Sense l'estandardització formal que l'educació i l'escriptura aporten a una llengua, pot ser controvertit i complicat separar exactament on acaba una llengua i on comença una altra.

Per exemple, mentre viatgeu pel sud d'Itàlia, on acaba el napolità i on comença el calabrès? I on acaba el calabrès i comença el sicilià? Alguna gent té opinions molt fermes sobre aquestes qüestions, però gairebé no hi ha consens.

I, de fet, hi ha una mena de continu, amb cada poble i família parlant la seva pròpia versió. La manca de formalització d'aquestes llengües també significa que vostè, com a persona que les aprèn, pot trobar-se amb moltes versions diferents del que diversos locals consideren "correcte".

Però ei, tot això forma part de la diversió.

Els 5 dialectes italians principals

Tot i que anar més enllà de l'abast d'aquest article seria llistar cada llengua parlada a Itàlia, a continuació hi ha algunes de les més importants i interessants a tenir en compte com a viatger.

Totes aquestes poden variar bastant quant a gramàtica i vocabulari a mesura que es passa de poble en poble o fins i tot de barri en barri.

Napolità

Les variants d'aquesta llengua es parlen a gran part del sud d'Itàlia.

Gràcies a l'antiga dominació espanyola del lloc, hi ha molts manlleus castellans a la llengua que poden sonar familiars a alguns viatgers.

Sicilià

Es parla, en diverses versions, a l'illa de Sicília. També existeix com a variant a la Calàbria meridional.

Friülà

Es parla al Friül, al nord-est d'Itàlia.

Català

La llengua de Barcelona es parla a l'Alguer (Sardenya), que va ser part del regne català.

És, en la meva opinió personal, molt intel·ligible mútuament amb l'occità, que encara es parla una mica al nord-oest d'Itàlia.

Sard

Es parla a la major part del centre i sud de Sardenya.

Una mica de napolità per a estrangers

El napolità és divertit d'aprendre perquè encara es parla sovint i amb orgull, fins i tot per part de la gent jove.

Aquí teniu algunes de les frases que m'agraden. Tingueu en compte que l'ortografia varia bastant.

Jamm checazz’. — Ens va molt bé, les coses van sobre rodes (normalment sarcàstic).

Azz! — Això és un corol·lari de l'italià *cazzo* (els genitals masculins) i s'utilitza com a expressió molt comuna de sorpresa, consternació o alegria.

Nun sacc’ niente. — No sé res. (Sempre és savi saber almenys una expressió humil de derrota en qualsevol llengua.)

Liev’t a miezz’! — Surts del mig! (Dit a altres conductors als carrers caòtics i mortals de Nàpols.)

Una mica de sicilià per a estrangers

El sicilià és igualment divertit d'aprendre i parlar i varia força per tota l'illa. La seva ortografia tampoc és fixa.

Auguri e figghi masculi! — Enhorabona, i fills mascles! (Aquest és una brindis típic que s'ha agafat dels casaments i ara s'utilitza a tot arreu.)

Avà! — De veritat! (Per mostrar sorpresa.)

Paninu ca meusa. — Entrepà amb melses. (No us perdeu aquesta delícia! Si aneu a Palerm, mengeu-lo al port.)

Com aprendre dialectes italians

Les frases anteriors només pretenen donar-vos una mostra de frases i paraules locals divertides de diverses parts del país. Us ve de gust més? Aquí teniu alguns consells més sobre com aprendre les llengües i dialectes italians.

• Podeu aprendre més preguntant a la gent, especialment a les persones grans, que tenen més probabilitats de parlar millor aquestes llengües. Per què no anar directament a la font?
• En alguns casos, hi ha diccionaris bilingües en italià, com per al napolità i per al sicilià. Si teniu sort, us podeu trobar amb alguns més.
• Si ja teniu una base, les guies d'aprenentatge podrien ajudar fins a cert punt (com la d'Omniglot i I love Sicilies per al sicilià). Generalment estan dirigides a italians que van créixer escoltant parlar els seus avis. Són menys útils si comenceu de zero.
• També podeu practicar escoltant els diversos dialectes italians amb vídeos autèntics en italià al programa d'aprenentatge de llengües Lingflix. Si teniu problemes per entendre la pronunciació o la parla, podeu activar subtítols interactius en italià o anglès (o tots dos) mentre mireu. Lingflix agafa vídeos autèntics—com vídeos musicals, tràilers de pel·lícules, notícies i xerrades inspiradores—i els converteix en lliçons d'aprenentatge de llengües personalitzades. Podeu provar Lingflix gratis durant 2 setmanes. Doneu un cop d'ull al lloc web o baixeu l'aplicació per a iOS o l'aplicació per a Android. P.D. Feu clic aquí per aprofitar la nostra venda actual! (Caduca a finals d'aquest mes.)
• Una manera molt millor d'aprendre és buscar classes en línia de professors d'italià a italki i centrar-vos en professors procedents de les regions que us interessen. He utilitzat aquest mètode amb èxit per localitzar professors tant per a napolità com per a sicilià.

Etiqueta i consideracions culturals

Una cosa increïblement important a tenir en compte mentre aprenem diversos dialectes italians és que gairebé ningú més—inclosos els mateixos italians—fa un esforç concertat per fer-ho. La gent pensarà que sou divertits i bojos, però també podran, en alguns casos, ofendre's.

Per exemple, els habitants més grans de la regió de Bari potser no se sentin massa bé pel fet que parlen el que ells mateixos consideren un "dialecte" provincial i endarrerit, i el vostre intent de parlar la llengua amb ells probablement resultarà que us esteu burlant d'ells, per molt que allunyat de la realitat que sigui.

Un consell més: No aprengueu només paraulotes! Ja ho sé, estimats, és excitant, però hi ha molt més que podeu fer!

Quan em submergeixo en una llengua nova, sempre m'esforço per aprendre les paraules i frases que revelen alguna cosa sobre les actituds culturals, així com unes quantes paraules per als plats locals. Aquestes són, en definitiva, molt més útils i gratificants.

Com sigui que decidiu continuar, recordeu passar-vos-ho bé, ja que la manca d'estandardització pot fer que sigui difícil per a qualsevol dir realment què és "correcte" en la majoria d'aquestes llengües.

Però, ja sigui que només vulgueu aprendre unes quantes frases, o espereu tenir tota una vida de converses íntimes amb un napolità, segur que trobareu que aprendre qualsevol d'aquests dialectes italians val la pena.