L'alfabet alemany

L'alfabet és el primer pas per a qualsevol llengua, i els principiants d'alemany tenen sort. Afortunadament, no hi ha gaires diferències marcades entre l'alfabet alemany (conegut convenientment com a das Alphabet) i l'alfabet anglès.

Aquí teniu una guia senzilla de l'alfabet alemany.

Lletres de l'alfabet alemany

De manera similar a l'alfabet anglès, hi ha 26 lletres regulars en das Alphabet. No obstant això, hi ha quatre caràcters més —Ä, Ö, Ü i ß— que es consideren lletres úniques. Les veurem més endavant.

Comencem amb les primeres 26. En general us resultaran familiars, però fixeu-vos en allò que pugui ser diferent!

Afortunadament, pel que fa a la pronunciació, la majoria de lletres alemanyes no s'allunyen massa de les angleses.

Pronunciar les lletres alemanyes és, en molts aspectes, no tan "exagerat" com pronunciar les lletres angleses. En molts casos, pronunciar lletres angleses sovint fa que els llavis s'estirin fins a formar un somriure prim i que mostra les dents. Amb les lletres alemanyes, els llavis solen estar lleugerament entreoberts, així que tingueu-ho en compte mentre articuleu.

Lletres que són diferents de l'anglès

Centrem-nos en unes quantes lletres que difereixen dels seus equivalents en anglès: J, U, V, W, Y i Z. Aquest és un desglossament ràpid del que fa úniques aquestes sis:

• La J alemanya es pronuncia més com la Y anglesa. Exemple: Jahr es pronuncia "yahr".
• La U alemanya es pronuncia "ooh", no com l'anglès "yoo". Exemple: Uhr es pronuncia "oohr".
• La V alemanya es pronuncia com la F anglesa. Exemple: Vogel es pronuncia "fogel".
• La W alemanya es pronuncia com la V anglesa. Exemple: Wagen es pronuncia "vahgen".
• La Y alemanya es pronuncia de manera semblant a la U anglesa. No obstant això, la seva pronunciació dins de les paraules varia segons l'origen de la paraula i la posició de la Y. Exemple: Yak es pronuncia "yak", dynamisch es pronuncia "doo-nah-mish", Psychologie es pronuncia "psoo-koo-loo-gee".
• La Z alemanya es pronuncia més com una S anglesa, amb una mica d'inflexió. Exemple: Zimmer es pronuncia "tsimmer". Assegureu-vos de fer una lleugera sibil·lant al principi.

De totes les lletres, potser és la Y la que us pot confondre més per la seva naturalesa delicada. Per sort, no hi ha gaires paraules natives en alemany que continguin la Y. Moltes paraules amb Y solen provenir d'altres llengües, cosa que significa que les seves pronúnciacions poden ser força intuïtives.

La millor manera de practicar aquestes lletres no és només recitant-les una per una. Hauríeu d'escoltar freqüentment la parla de nadius (idealment amb una transcripció escrita per llegir alhora) per poder acostumar-vos a com haurien de sonar les coses.

Una manera de fer-ho és amb el programa Lingflix, que utilitza subtítols interactius. Lingflix agafa vídeos autèntics —com vídeos musicals, tràilers de pel·lícules, notícies i xerrades inspiradores— i els converteix en lliçons d'aprenentatge de llengües personalitzades. Podeu provar Lingflix gratis durant 2 setmanes. Mireu el lloc web o baixeu l'app per a iOS o l'app per a Android. P.D. Feu clic aquí per aprofitar la nostra oferta actual! (Caduca a finals de mes.)

Les vocals amb dièresi (Umlaut)

Hi ha tres caràcters especials creats prenent les vocals A, O i U i afegint-hi una cosa coneguda com a dièresi o umlaut.

Un umlaut es representa amb dos punts sobre la lletra. El seu significat etimològic suggereix el que fa: umlaut, traduït, vol dir essencialment "so al voltant". Estira lleugerament la pronunciació de la lletra en qüestió.

L'alfabet alemany té tres lletres amb dièresi:

• Ä – es pronúncia més com "eh"
• Ö – es pronúncia més com "ouh" (feu el so "eh", després poseu els llavis en forma de cercle)
• Ü – es pronúncia més com "oo"/"uu" (feu el so "ee", després poseu els llavis en forma de cercle)

Tot i que normalment és fàcil per als aprenents principiants distingir les vocals amb dièresi quan les senten, pronunciar-les pot ser un repte. Heu d'assegurar-vos que no esteu dient simplement A, O i U tal com sonen normalment.

El canvi en la pronunciació fa la diferència en el significat d'una paraula. En els verbs alemanys, pot significar un canvi complet de temps. En els substantius alemanys, comunament assenyala un canvi de singular a plural.

Per exemple, Apfel es refereix a una poma, però Äpfel es refereix a múltiples pomes —voldreu saber això la propera vegada que aneu a un mercat d'aliments alemany!

Per començar a aprendre a pronunciar les vocals amb dièresi, proveu això:

1. Digueu la vocal tal com sonaria sense dièresi (digueu A com "ah", O com "oh" i U com "ooh")
2. Mentre vocalitzeu, estreneu i estireu la carn de les galtes cap als costats. Assegureu-vos que els llavis s'estan estirant!
3. El so manipulat serà una aproximació propera a la versió amb dièresi de la vocal

Una altra cosa a recordar quan articuleu: els llavis haurien d'estar en una mena de posició de fotut o arrufats. Això serà un signe que esteu exagerant les vocals com hauríeu de fer.

Intenteu practicar la diferència entre vocals normals i vocals amb dièresi amb aquestes paraules:

• Bruder (germà) -> Brüder (germans)
• Vogel (ocell) -> Vögel (ocells)
• Hand (mà) -> Hände (mans)

La lletra ß

Sembla una B ondulada, però definitivament no sona com una.

La ß és en realitat un caràcter especial conegut com l'Eszett, i és completament únic a l'alfabet alemany. Es considera una ligadura lingüística, un terme elegant que descriu una sola lletra destinada a representar dues o més lletres.

En una paraula, la ß funciona com una doble S, sonant com un xiuxiueig. Per aquest motiu, la ß també es coneix com a scharfes S (S agut). Com a truc per a la memòria, podeu imaginar que sembla una serp estranya (o una serp fent un entrenament abdominal intens, aparentment).

Aquí teniu uns quants exemples de paraules que utilitzen la ß:

• Straße (carrer)
• heißen (dir-se/anomenar-se)
• Fuß (peu)
• groß (gran)

De vegades veureu la ß escrita simplement com "ss" en contextos informals, com en una publicació a les xarxes socials. Per exemple, weiß (blanc) de vegades s'escriu com weiss. Això ho fa més intuïtiu per a aquells que no estan familiaritzats amb l'alfabet alemany, que definitivament no serà el vostre cas.

Però tingueu en compte: aquesta substitució no sempre funciona per a certes paraules! Pot distorsionar completament el significat. Un bon exemple són les paraules Busse (autobusos) versus Buße (expiació). Com a regla general, la ß s'utilitza normalment quan va després d'una "vocal llarga" o un diftong.

Mentre que la ß s'utilitza a la major part de l'Alemanya continental i Àustria, hi ha algunes regions de parla alemanya que ja no utilitzen oficialment l'eszett. Suïssa i Liechtenstein en són dos exemples —en lloc de la ß, utilitzen ss. Tingueu-ho en compte si mai voleu fer una escapada a aquests dos països!

Si necessiteu una mnemotècnica pegadissa per ajudar-vos a practicar, aquí teniu una cançó funky de l'alfabet alemany cantada per Grover (o Grobi, com l'anomenen en alemany) de Barri Sèsam.

Recordeu que, com en anglès, el so d'una lletra per si sola no és necessàriament com sona quan està dins d'una paraula. Amb una exposició constant a vocabulari i parla alemanya autèntics, aquestes 30 lletres i les seves pronúnciacions seran molt fàcils de memoritzar.