5 maneres fàcils d'aprendre el francès canadenc

Has passat mesos, potser fins i tot anys, aprenent francès. Et sents segur... fins que escoltes el québécois (francès del Quebec) a tota velocitat. Els programes de ràdio són incomprensibles, i estàs bastant segur que aquella pel·lícula canadenca ni tan sols era en francès. De sobte, comences a dubtar de tot el que has après mai.

Però els teus estudis de francès no t'abandonaran: aprendre el francès canadenc serà molt més ràpid que aprendre un idioma nou del tot, i serà molt divertit.

1. Escolta les chansons folkloriques québécoises (cançons folk del Quebec)

Una cosa fantàstica que té el Quebec és la seva increïble música folk. És una manera excel·lent d'escoltar l'accent francocanadenc en tota la seva esplendor. Mai no oblidaré la meva primera vegada a la Ciutat del Quebec amb el club de francès de la universitat. Ens vam aturar en un pub un dimarts al vespre, i molts dels locals hi havien portat els seus violins, flautes, tambors, i el que vulguis. Es van posar a improvisar junts fins tard en la nit mentre tothom cantava.

La música és enganxosa, així que començaràs a entendre l'accent ràpidament! Abans que em descartis com un vell antiquat que desenterrar relíquies antigues perquè vosaltres les escolteu, escolta'm. La música folk quebequesa recorda gairebé a la dels celtes: pensa en els reels i cançons de bar irlandesos i escocesos. De fet, s'ha barrejat amb la música celta que es toca en cercles anglocanadencs. Hi ha molt de picar de peus, passatges de violí, arpes de boca i lletres grolleres, a més.

Aquí tens un parell de cançons per començar.

La Bottine Souriante — “Yoyo”

J’rentre dans un’église Là où il n’y avait rien Là où il n’y avait rien (bis) J’ai aperçu plus loin Yoyo, Yoyo Un p’tit moine dans un coin Et puis tiens! tiens! tiens!

(Entro en una església On no hi havia ningú On no hi havia ningú (bis) He albirat més lluny Yoyo, yoyo Un monjet en un racó I doncs, vaja! vaja! vaja!)

Fixa't com Je rentre / j’rentre (entro) i petit / p’tit (petit) sonen més com "J’ren" i "tit" (pronunciat "tee").

En el francès formal de França, és molt més comú pronunciar completament rentre i petit .

Presta especial atenció a les vocals nasals: sonen molt diferents del francès parisenc, i crec que són realment les vocals nasals el que caracteritza l'accent quebequès. Paraules com rien (res), loin (lluny) i coin (racó) sonen aproximadament com "ree-ay," "lway" i "kway," tot i mantenir la vocal final nasalitzada.

Le Vent du Nord — “Au Bord de la Fontaine”

Au bord de la fontaine La belle ma dondaine (bis) Au joli mois de mai La belle ma lalala Au joli mois de mai La belle m’a dondé (bis)

(Al costat de la font La noia maca, la meva *paraula bonicalla intraduïble usada en cançons* Al mes bonigós de maig La noia maca la meva lalala Al mes bonigós de maig La noia maca *paraula bonicalla intraduïble usada en cançons*)

Aquí, almenys en el primer vers, no hi ha vocals nasals a les quals prestar atenció, però fixa't en la pronunciació relaxada. La part "-aine" de fontaine (font) i dondaine (paraula bonicalla) sonaria aproximadament com "-ehn" en francès parisenc ( fontaine i dondaine ).

En aquesta cançó, tanmateix, es pronuncia més com "-ayn". Fixa't que les "e" finals de fontaine i dondaine es pronuncien completament, cosa comuna en cançons folk i poesia arreu del món francòfon.

Una vegada més, al principi et qüestionaràs si realment els cantants diuen el que la lletra diu que diuen. Observa com les paraules semblen col·lapsar-se i arrossegar-se unes cap a les altres (més que en el francès parisenc), i com les vocals nasals, especialment in i en , sonen una mica més nasalades.

En general, la pronunciació del québécois tendeix a ser més relaxada que la del francès parisenc. La diferència d'accent entre el Quebec i París pot ser marcada, però busca la resta de la lletra d'aquestes cançons i llegeix-la amb atenció: aviat t'hi faràs amb l'accent francocanadenc. T'arribarà a agradar!

2. Mira grans pel·lícules

Els estudiants de francès sovint no s'adonen que el Quebec té la seva pròpia tradició cinematogràfica forta, separada de la de França. Aquestes pel·lícules poden tenir (però no sempre) una forta inclinació catòlica, perquè el Quebec no va passar per la Revolució Francesa juntament amb França, sinó que es va deslligar de la cultura profundament catòlica només fa poc.

Les pel·lícules en general són una gran manera d'afinar la teva comprensió. El diàleg tendeix a estar més a prop de com parla la gent a la vida real. Però les pel·lícules també poden suposar un gran repte perquè, especialment en pel·lícules independents, els actors tendeixen a parlar fluix i a barbotejar.

Si pots entendre el québécois barbotejat, pots entendre qualsevol cosa!

Aquí tens dues suggerències per començar.

“La grande séduction” (“Seducing Doctor Lewis”)

Aquesta pel·lícula és divertidíssima. Transcorre en el petit poble de Ste-Marie-La-Mauderne, que ha estat en declivi durant molt de temps. Per tal d'atreure una empresa perquè construeixi una fàbrica al poble, els habitants necessiten doblar la seva població, subornar el director de l'empresa i convèncer un metge perquè s'hi estableixi.

La trama se centra en els intents dels vilatans de fer que un metge jove i sofisticat de Mont-real es quedi a Ste-Marie-La-Mauderne. Els vilatans fingeixen que aprecien les coses bones de la vida, com el criquet i el jazz, quan en realitat són gent aspra que no en tenen prou amb l'hoquei.

“Monsieur Lazhar”

Aquí tens una pel·lícula més fosca sobre un immigrant algerià que viu a Mont-real. Ocupa una plaça de substitució en una escola després que la professora de francès es suïcidi a una aula. Comprensiblement, els estudiants estan commocionats, i el Monsieur Lazhar té les seves pròpies tragèdies amb què lidiar, però junts treballen per formar una estreta relació.

(Nota: Vés amb compte amb els doblatges francocanadencs de pel·lícules i dibuixos animats en anglès. Tot i que els actors de veu no parlen amb l'estil del francès parisenc, tampoc posen el seu accent quebequès complet. Veure contingut doblat et pot donar una impressió falsa de com sona realment el québécois !)

3. Aprèn una mica d'argot francès canadenc

Si estàs planejant un viatge al Quebec, has d'utilitzar argot i maleïr com un autèntic Québécois .

Com s'ha esmentat abans, el catolicisme ha estat molt arrelat en la cultura francocanadenca durant molt de temps. Encara que la cultura actual és més secular, aquest tipus de fervor religiós encara roman de maneres estranyes.

Al Quebec, això és evident en les seves paraulotes. Per començar, les paraulotes s'anomenen sacres , que ve de sacrer (consagrar).

I aquí pots veure una quebequesa mateixa explicant com utilitzar-ne algunes! Avis: aquestes paraules són bastant vulgar, així que no comencis a cridar-les tan aviat com aterris al Quebec.

4. Gaudeix de programes de televisió entretinguts

Un altre cop, molts estudiants de francès no s'adonen que hi ha tot un món de televisió francòfora fora de França.

El Quebec té alguns programes meravellosos i de primera qualitat, així que comença a veure'ls! A YouTube, pots veure molts episodis de "Tout le monde en parle" ("Tothom n'parla"), un programa de tertúlia de molta energia amb molts parlants francòfons famosos, des de Céline Dion fins a Rómeo Dallaire.

Alguns episodis són més seriosos i altres són absurdament divertits i inclouen moltes discussions, interrupcions i gent parlant alhora. És clar, al principi serà difícil d'entendre, però persevera, i tot s'aclarirà!

Pel que fa a les sèries de TV, et recomano "Unité 9" ("Unitat 9"), una versió francocanadenca dels drames de presó de dones. No pensis que això és només una còpia de "Orange Is the New Black". Aquest programa té la seva pròpia trama complexa, personatges memorables i molt menys nuesa!

5. Escolta Radio-Canada

Així doncs, has estat diligentment veient pel·lícules i programes de TV plens de sacres , i t'has cansat del discurs arrossegat i del diàleg complicat? Relaxa't amb algunes notícies de Radio-Canada. Aquesta és la xarxa de ràdio i televisió en francès del Canadà, i és d'una qualitat consistentment meravellosa.

Si alguna cosa va impulsar el meu québécois a l'acció, seria això. El llenguatge és més formal, així que tot i que la majoria dels amfitrions i col·laboradors parlen amb accents francocanadencs, és molt, molt més fàcil d'entendre que el cinema i la televisió. Les notícies són repetitives, així que tindràs moltes oportunitats d'encertar.

A més, Radio-Canada no és només una emissora de notícies: tenen una varietat de programes genials. Personalment, m'agrada "Plus on est de fous, plus on lit!" ("Com més boigs som, més llegim!", un joc de paraules amb el proverbi plus on est de fous, plus on rit , que es tradueix aproximadament com "com més serem, més riurem"), un programa on els amfitrions entrevisten autors sobre les seves darreres publicacions. Tot i que aquest programa va acabar el 2022, hi ha més de 1400 episodis disponibles per escoltar.

Si vius al Canadà (o tens una manera de fer que el teu ordinador cregui que viu al Canadà), també pots veure l'emissora de televisió Radio-Canada a la seva pàgina web.

Ara ja no tens excusa per no entendre el ric idioma del Quebec. Si estàs aprenent francès, recorda sempre que hi ha nombrosos països francòfons, cadascun amb la seva pròpia cultura única i manera de parlar.

Així que submergeix-te en una nova cultura i rejoveneeix el teu aprenentatge!