La teva guia fàcil per a la pronunciació francesa

La pronunciació francesa és l'habilitat més especialment difícil de dominar quan s'aprèn francès. Però per sort, molts dels teus problemes relacionats amb l'accent es poden solucionar fàcilment.

En aquest article del bloc, aprendràs les regles i sons de com pronunciar paraules en francès, obtindràs consells pràctics d'aprenentatge i trobaràs guia addicional en el teu camí per fer que les teves paraules franceses sonin perfectes.

Regles generals de pronunciació francesa

La majoria de lletres franceses no es pronuncien igual que les seves homòlogues angleses

Com l'anglès, el francès té 26 lletres, i la majoria de consonants franceses sonen igual que en anglès. Aquesta és la bona notícia.

La mala notícia és que hi ha sons vocàlics i consonants en francès que no existeixen en anglès. A més, coses com els accents i les lligadures fan que la pronunciació francesa sigui especialment complicada. I no es tracta només d'encertar el so de cada lletra; també cal tenir en compte com canvien els sons d'aquestes lletres en relació amb les altres lletres o paraules amb què estan.

Per sort, les taules fonètiques et poden ajudar amb això.

En accentuar les frases, utilitza inflexions pròpies del francès

A diferència de l'ús que fa l'anglès d'un sistema relativament lliure d'entonació i accent, el francès té tres regles rítmiques principals:

• Quan es continua una frase, s'utilitza una lleugera inflexió ascendent.
• Les frases declaratives es diuen amb una inflexió descendent.
• Les preguntes de sí/no es poden formular utilitzant una simple inflexió ascendent al final d'una frase declarativa.

Sigues conscient dels errors de pronunciació comuns

Com et pots imaginar, la pronunciació francesa és una mica complicada de dominar per als parlants nadius d'anglès. Pots veure aquest vídeo de Lingflix French a YouTube sobre errors de pronunciació comuns en francès i com evitar-los:

Dominar les parts més traïdores de la pronunciació francesa

Ara que hem cobert alguns conceptes bàsics, endinsem-nos en els detalls més enrevessats!

La R francesa

Per a mi, aquest és probablement el so francès per excel·lència. Si encertes aquest (especialment perquè no té un equivalent en anglès), ja vas bé per sonar com un nadiu.

Per pronunciar-lo, fes com si t'enrasis la gola. Fes un so de "k" i després pronuncia la "k" amb la gola tancada.

Aquí tens algunes paraules per practicar la r:

Necessites més pràctica? Fes un cop d'ull a aquest article detallat sobre com pronunciar la "R" francesa:

La U i la Ou franceses

La u francesa té una pronunciació que no existeix en anglès, la qual cosa la converteix en un dels sons més difícils d'encertar. Per pronunciar-la, digues la "ee" en anglès i manten-la, després arrodoneix els llavis.

A més de la vocal u francesa, també hi ha el so ou, que es pronuncia lleugerament diferent. Per pronunciar el so ou, pensa en "soup". Probablement trobaràs aquest so més fàcil de dir en veu alta que la simple u.

La millor manera de distingir les dues és recordar que amb la u, la llengua sortirà més endavant que amb la ou.

Aquí tens algunes paraules per practicar la u contra la ou:

Hauries de sentir una diferència entre els parells, i si no, revisa on tens la llengua (d'acord, això ha sonat estrany). També pots consultar l'article de sota per obtenir més informació i oportunitats de pràctica:

Les lletres mudes franceses

Les lletres mudes, o lettres muettes , com la majoria de conceptes lingüístics en francès, tenen regles i excepcions.

Per exemple, la e muda en francès segueix moltes de les mateixes regles que la seva homòloga anglesa. A menys que tingui un accent o formi part d'una paraula de dues lletres com le (el/la) o ce (això), no es pronuncia aquesta e .

A part de la e , aquestes solen no pronunciar-se al final d'una paraula:

• p
• g
• n
• m
• s
• t
• d
• x
• z

Fora de les excepcions quotidianes (la majoria són noms propis o paraules manllevades d'un altre idioma), deixes de banda aquesta última lletra.

Per fer-te una idea, aquí tens algunes paraules on deixes penjant la terminació:

A més de tot el que s'ha enumerat anteriorment, tingues en compte que gairebé totes les lletres poden ser mudes, excepte la j i la v en certes circumstàncies.

Les lletres franceses no mudes (al final de les paraules)

Com a regla general, quan les següents lletres estan al final d'una paraula, es pronuncien:

• b
• c
• f
• l
• q
• r
• k

Una regla mnemotècnica popular per recordar quines últimes lletres d'una paraula es pronuncien és C a R e F u L — c, r, f, i l, mentre que la b, k o q no es troben tan comunament al final de paraules franceses.

De nou, això no és una regla dura i ràpida. Com l'anglès, el francès està ple d'excepcions que t'arriben des de tots els angles. Aprendràs les excepcions comunes amb el temps, com els infinitius en -er i blanc (blanc), en què aquestes consonants no es pronuncien.

Per ara, concentra't en pronunciar les terminacions de paraules com aquestes:

Vocals nasals

Amb les vocals orals regulars, la vocal es pronuncia només amb la boca. Amb les nasals, tens aire que surt pel nas i la boca.

Com a regla general, si una "m" o "n" ve després d'una vocal, llavors aquesta vocal esdevé nasal. Tanmateix, si la "m" o "n" és seguida per una altra vocal, no fas un so nasal. Per exemple, un (un - masculí) és nasal, però une (una - femení) no ho és.

Prova de cantussejar amb la lletra "m" ("mmmmmmmmmm"), després amb la lletra "n" ("nnnnnnnnnn"). Hauries de notar vibracions al nas si el toques.

Aquí tens algunes paraules franceses per practicar les vocals nasals:

Les liaisons

No, no parlem de relacions de tipus professional o lúbric. Les liaisons són essencialment un vincle entre dues paraules que d'altra manera sonarien estranyes.

Diguem que vols dir:

J’ai deux ampoules. (Tinc dos llums/bombetes.)

Normalment, ignoraries aquella x al final de deux i passaries a la següent paraula com sempre. Però com que la paraula següent comença amb un so vocàlic, no pots deixar penjant aquella x com d'habitual.

En general, aquí tens les consonants que poden provocar una liaison i com sonen llavors:

Com la majoria de coses en francès, hi ha excepcions a aquestes regles. Així que permet-me resumir les especificitats de quan s'ha de fer la liaison i quan no:

També pots consultar aquesta guia detallada sobre les liaisons franceses:

H muet i H aspiré

Si has estudiat francès durant un temps, hauries de saber que la h és muda en francès. Però què passa quan tries de posar un article definit ( le o la ) davant d'una paraula amb h , i què passa amb les liaisons ? És una vocal o una consonant?

La resposta és ambdues coses.

Probablement sàpigues que hi ha dos tipus diferents de "sons" de h en francès: h muet (h muda) i h aspiré (h aspirada).

L' h muet es tracta com una vocal. Això vol dir que es fan contraccions amb paraules com hôpital (hospital), donant-te l’hôpital (l'hospital) o una liaison pronunciada com les hôpitaux (els hospitals).

Aquí tens alguns exemples de paraules amb h muet :

Mentrestant, l' h aspiré es tracta com una bona consonant de tota la vida. Com a tal, no es fan liaisons i es pronunciaria el le o la completament.

Aquí tens alguns exemples de paraules amb h aspiré :

Avís: Només perquè l' h aspiré es tracti com una consonant no vol dir que es pronunciï.

Pensa-ho d'aquesta manera: Diries "a hug", però també "an hour". Això és similar a la regla francesa (excepte que a vegades pronunciem la "h" en anglès): Si té un so vocàlic, s'utilitza "an", i si té un so consonant, s'utilitza "a". Tingues això en compte si mai et confons amb les regles franceses.

La doble L

Es pronuncia com una "l" o una "i" (com en espanyol)? En general, tot depèn del que vingui abans de la ll .

La lletra O

Si ets un parlant d'anglès, hauries de ser conscient que el francès té o tancades i o obertes.

Un exemple d'o tancada és bon mot (acudit). Trobareu que amb l'o tancada, la boca estarà més tancada al mirall (d'aquí el nom).

D'altra banda, una o oberta seria com la paraula botte (bota). Observa la teva boca al mirall i, amb seguretat, descobriràs que amb l'o oberta, la boca està més oberta.

Així doncs, com saps quina has d'utilitzar per a la o de la paraula francesa que estàs mirant?

L'accent de paraula

Probablement hagis sentit que el francès és una llengua de temps sil·làbic. En anglès senzill, això vol dir que cada síl·laba ocupa la mateixa quantitat de temps quan es diu en veu alta, de manera que l'accent no és un problema tan gran.

Dit això, hi ha algunes regles sobre l'accent de paraula en francès que hauries de conèixer:

Com practicar la teva pronunciació francesa

• Enregistra't i practica davant d'un mirall. Utilitzant el telèfon o una gravadora, practica recitant articles de diari, capítols de llibres o lletres de cançons en veu alta. Escolta-ho, assenyala els errors o mals costums que hagis adquirit inconscientment i treballa per corregir-los.
• Mira vídeos autèntics en francès. Això t'exposarà a la pronunciació per part de parlants nadius. Per sort, hi ha una tonada de vídeos francesos a llocs com Netflix, YouTube i Lingflix. Lingflix agafa vídeos autèntics, com vídeos musicals, tràilers de pel·lícules, notícies i xerrades inspiradores, i les converteix en lliçons d'aprenentatge de llengües personalitzades. Pots provar Lingflix de franc durant 2 setmanes. Fes un cop d'ull al lloc web o baixa l'app per a iOS o l'app per a Android. P.D. Fes clic aquí per aprofitar la nostra oferta actual! (Caduca a finals d'aquest mes.)
• Escolta podcasts (i imita els locutors). Els podcasts són un recurs d'àudio francès fantàstic i haurien de formar part del teu repertori siguis quin sigui el teu nivell. Un gran exercici per millorar la teva pronunciació és imitar o seguir l'àudio en fragments curts.
• Troba un company d'intercanvi lingüístic en francès. Troba un parlant nadiu virtual o de la vida real que pugui conversar regularment amb tu i corregir-te suaument la pronunciació.
• Utilitza eines de pronunciació francesa. Per sort, pots trobar la majoria d'elles en línia.

Per què importa una bona pronunciació francesa?

• T'ajuda a evitar malentesos. Petites variacions en la pronunciació podrien indicar paraules i significats molt diferents, com amb els sons nasals en , un i on .
• És respectuós. Pronunciar correctament les paraules franceses t'ajuda a mostrar respecte per la llengua i la cultura. Cada cultura i llengua és bonica a la seva manera; la gent notarà que t'importa i serà agraïda i amable en retorn.
• Et motivarà a seguir aprenent. És com el fenomen de l'adhesiu d'estrella daurada: Quan sents que ho estàs fent bé en alguna cosa, i quan et reconeixen els teus esforços, vols seguir millorant per continuar guanyant més estrelles daurades.

Aquestes no són totes les regles de pronunciació, però és suficient per donar-li un tomb a aquells punts més enrevessats.

Siguem sincers: Això és difícil.

Els principiants no haurien de desanimar-se en absolut si el seu accent no és tan bo.

Es tracta de construir confiança, escoltar francès parlat correctament i moure la boca tant com sigui possible!