Com vaig aprendre francès: El meu viatge de 8 passos

Em creuríeu si us digués que aprendre francès em va fer aconseguir una feina al museu de la moda de París?

I que em va portar a conèixer el meu marit? I em va permetre viure en un pis amb vistes al riu Sena i a la famosa catedral de Notre-Dame!

Tinc molt a agrair al francès per moltes experiències meravelloses de la meva vida.

Aprendre francès pot obrir-vos moltes oportunitats. Aquí, compartiré la història de com vaig aprendre francès i l'inesperat viatge que em va portar a fer. També us oferiré els consells i idees que vaig recollir a cada etapa, no només per aprendre francès sinó també per trobar oportunitats laborals a França.

Fins i tot si el vostre viatge d'aprenentatge del francès no segueix exactament la mateixa ruta, podeu imitar els meus èxits per aprendre francès de manera estratègica i ràpida des de qualsevol lloc.

1. Vaig començar a aprendre francès (o això creia jo)

Sempre havia somniat anar a París algun dia, i va ser aquesta infatuació el que em va fer voler estudiar francès des del principi.

Tenir l'oportunitat—o de vegades el requisit—d'estudiar una altra llengua mentre encara estàs a l'escola és un avantatge que no s'ha de menysprear, i jo definitivament en vaig aprofitar.

Malauradament, tot i que era capaç de treure les millors notes, era membre de la Societat d'Honor de Francès i participava al club de francès del meu institut, en vaig sortir sabent gairebé cap francès. A més, el meu accent era absolutament horrible!

Com era això possible després de quatre anys estudiant francès? I què ens pot dir sobre el procés d'aprenentatge del francès?

D'una banda, crec que els adolescents poden distreure's amb les moltes emocions de la pubertat, les pressions socials a l'institut i potser fins i tot per la falta de motivació. És difícil no ser autoconscient durant l'adolescència, i aprendre un idioma requereix la llibertat i la confiança per cometre errors.

Així que, fins i tot si ja heu deixat l'institut fa temps, no sentiu que necessàriament esteu en desavantatge. Probablement haureu sentit que com més d'hora comenceu a aprendre una altra llengua, més fàcil és—i això és cert fins a cert punt.

Però com a aprenent adult, probablement esteu més segur i aware de les vostres necessitats i objectius d'aprenentatge. A més, teniu una motivació interna per aprendre francès, no una nota que us penalitzi.

Una altra cosa que fa difícil l'aprenentatge del francès a l'institut és que és fàcil obtenir bones notes amb una mica d'estudi i memorització, però és molt més difícil aplicar el que s'ha après fora de l'aula.

Al cap i a la fi, l'objectiu final és fer servir el francès, no només aprovar alguns exàmens de l'escola.

Mirant enrere ara, el consell més important que us puc donar és fer que el francès formi part de la vostra vida quotidiana des del principi. Confiar només en lliçons i exercicis no serà suficient. Submergir-vos en francès és l'única manera d'arribar a la fluïdesa i collir els fruits de la vostra feina.

Podeu començar aquest procés des de qualsevol lloc. Només cal que us envolteu de mitjans reals en francès, com la televisió, la ràdio i les pel·lícules.

2. Vaig començar de nou a la universitat

Després de graduar-me a l'institut, vaig anar directament a la universitat per estudiar un grau de Literatura Anglesa.

Sabia que havia de complir el requisit d'educació general de tenir com a mínim un nivell intermedi d'una segona llengua. Em vaig prendre el meu temps per decidir si intentava aprovar per prova els cursos bàsics de francès i simplement fer els intermedis per complir el requisit abans.

Tot i haver fet francès a l'institut, vaig decidir començar de nou amb la classe de francès més bàsica que oferia la meva universitat. Aquesta va resultar ser una de les millors decisions que he pres mai!

Tothom ha de recordar que no passa res si necessiteu començar de nou.

Començar de nou va reforçar el material i va aclarir conceptes que havia entès malament abans. A més, estava decidida a millorar les meves habilitats en francès aquest cop.

Un cop vaig complir el requisit de llengua, ja estava tan implicada al departament que vaig decidir fer una especialització secundària (minor) en francès. Vaig poder completar les classes avançades de francès i començar cursos molt interessants de literatura i cinema francès. Aquestes classes van fer miracles per les meves habilitats d'escoltar i llegir.

També vaig acabar fent un estudi independent on vaig donar una classe de francès a Savoia, un departament de França, sota la supervisió del meu professor, cosa que va ajudar les meves habilitats orals.

Si actualment no esteu inscrits a la universitat, tingueu en compte que la majoria d'universitats permeten als residents locals assistir a classes com a oients per una petita quota, així que no cal ser estudiant per assistir a classes de francès a la vostra universitat local.

No només obtindreu una educació en francès estructurada i de nivell universitari, sinó que també us podreu centrar en àrees específiques de l'aprenentatge del francès que les classes més generals no cobreixen. De fet, recomanaria especialment buscar una classe de pronunciació francesa, si la vostra universitat local en ofereix una.

Aquesta va ser la classe de francès més beneficiosa que he fet mai, ja que la pronunciació era el meu punt més feble. També és un d'aquells conceptes lingüístics que és molt més fàcil d'aprendre cara a cara amb un professor, en lloc de fer-ho en línia.

El meu professor no va dubtar a fer-me posar cares i sons divertits davant de tota la classe per aprendre com pronunciar certes paraules, i després d'unes setmanes, la meva vergonya a causa del meu accent havia desaparegut completament.

Només després d'esborrar tota por a sonar ridícul vaig poder millorar el meu accent, i vaig sortir d'aquella classe amb més confiança que mai.

En general, les meves classes de francès a la universitat eren difícils però divertides, i els meus professors eren tan coneixedors i meravellosos que vaig aprendre un munt. Em vaig graduar a la universitat amb habilitats útils de francès i n'estava orgullosa, encara que encara no diria que parlava amb fluïdesa.

3. Vaig aconseguir un visat i una feina a França

Avancem uns quants anys fins poc després de fer 24 anys, i vaig prendre la decisió de deixar la meva feina als EUA i viatjar pel món, cosa que sempre havia volgut fer. En realitat no vaig començar per França—vaig començar per Itàlia—però inevitablement, vaig anar a parar allà on sempre havia somniat viure: París.

Vaig arribar amb un visat d'au pair, fent de mestra de nens que feien escola a casa. Tot i que la meva situació era única—la majoria d'au pairs simplement cuiden de nens abans i després de l'escola—recomano aquesta via si us esteu preguntant com obtenir un visat francès.

Uns mesos després d'arribar a França, vaig aconseguir una feina genial a Le Palais Galliera (el museu nacional de la moda de París). Estic segura que vaig aconseguir la feina perquè parlava tant anglès com francès i tenia experiència treballant en museus.

Paris Musées (Museus de París) és una organització fantàstica per a la qual treballar, i contracten molts estrangers, així que doneu una ullada al seu lloc web si us interessa.

Si el treball de museu no és per a vosaltres, hi ha molts tipus diferents d'oportunitats per als que busquen una feina a França, si esteu disposats a fer recerca. Com he insinuat abans, doneu-vos un avantatge deixant clar que també sabeu anglès.

4. Em vaig submergir en diferents tipus de francès

Tant la meva feina d'au pair com la del museu van ser integrals per expandir les meves habilitats de comunicació. I la bona notícia és que podeu imitar el mateix tipus d'aprenentatge fins i tot si no esteu actualment vivint o treballant en un entorn francòfon.

Com a au pair, tot i que ensenyava nens en anglès, escoltar el seu francès fora del temps de classe era molt beneficiós per a mi. Els nens eren parlants nadius, per descomptat, però parlaven un francès de nivell més baix a causa de les seves edats.

Per aquest motiu, recomano escoltar música francesa per a nens, veure pel·lícules infantils en francès i llegir llibres de nens en francès. Les versions doblades de pel·lícules de la infància, com "La Ventafocs" i "Shrek", són sempre un bon lloc per començar:

Bàsicament, qualsevol mitjà per a nens és una manera excel·lent de pujar un graó les vostres habilitats de comprensió sense sentir-vos aclaparats o perduts.

Treballant al museu és on vaig aprendre francès professional comunicant-me amb els meus companys i el públic. A més, havia d'omplir formularis en francès, llegir cartells en francès i fer servir francès cada cop que sortia de casa.

Aquesta immersió no tenia preu i vaig obtenir lliçons culturals valuoses, vaig estar exposada a diversos accents mentre visitava altres parts de França i vaig aprendre argot i llenguatge col·loquial.

Si no us podeu submergir en una feina francesa o en la vida quotidiana francesa, considereu maneres de simular aquesta experiència d'immersió, encara que sigui només una hora o dues cada dia.

Per exemple, intenteu unir-vos a un club francès local, veure pel·lícules franceses o fins i tot llegir una novel·la francesa.

I no us oblideu una de les coses més importants que vaig descobrir vivint a França: en la seva major part, tothom va ser amable quan parlava francès i cometia errors, i els meus companys de feina i el públic estaven interessats en d'on venia en lloc de jutjar-me pel meu parlar imperfecte.

Així que no eviteu les converses del món real amb parlants de francès. Espereu-les com una oportunitat per construir les vostres habilitats i la vostra confiança.

5. Vaig barrejar una altra classe de francès

Com a part del requisit del meu visat, havia d'inscriure'm a una classe de francès mentre vivia a França. Vaig escollir ELFE com a escola de llengües i l'hi recomano altament a qualsevol que es dirigeixi a París. El seu currículum és fantàstic i el meu professor era increïble.

Fer una classe amb altres parlants no nadius de francès va ajudar una vegada més a practicar sense por de cometre errors, ja que tots estàvem en el mateix vaixell.

També va ser molt útil tenir un cop més lliçons estructurades i progressives i un lloc on fer totes les preguntes sorgides de la meva experiència d'immersió quotidiana.

Per exemple, podia preguntar al meu professor sobre una frase que havia sentit al carrer i que no entenia, o per què la gent de vegades m'entenia malament quan feia servir una certa paraula.

Les seves correccions i ensenyaments van ser inestimables per a mi, i eren encara més útils perquè podia aplicar-les tan bon sortia de la classe i tornava als carrers de París.

No importa on viviu, sempre hi ha oportunitats per fer classes de francès valuoses. A diferència de les vostres primeres classes de francès, ara hauríeu de buscar aquelles que us ajudin a construir sobre les tècniques d'immersió que heu estat utilitzant. Aquí és on tot comença a encaixar i hauríeu de sentir que entreu en les etapes d'intermig-alt a avançat.

6. Em vaig enamorar en francès

Algun lloc del camí de la meva experiència parisenca, vaig conèixer el qui ara és el meu marit, Javier, un xef francès (que en realitat és colombià però va néixer a París—una història per a una altra ocasió). Vam sortir durant un any i ens vam casar a la ciutat de l'amor, un conte de fades fet realitat.

El meu francès va millorar molt després de sortir amb ell, perquè finalment tenia algú proper que em podia corregir i ajudar-me amb les meves habilitats lingüístiques cada dia.

No obstant això, el meu marit també parla anglès, així que vam haver de fer un esforç al principi de la nostra relació per fer servir el francès sovint perquè jo pogués practicar.

Sé que vaig tenir una sort increïble—no tothom acaba en una història d'amor francesa. Però qualsevol persona és capaç de trobar un parlant nadiu amb qui practicar.

No importa on viviu, hi ha molts fòrums de xat en línia, llocs per trobar amics per correspondència o esdeveniments de Meetup locals on podeu trobar un company de francès.

Practicar amb un parlant nadiu d'aquesta manera és essencial si voleu detectar els vostres errors en francès i desenvolupar un parlar que soni natural.

7. Vaig trobar la fluïdesa on menys m'ho esperava

No massa després de casar-nos, el meu marit i jo ens vam mudar a Colòmbia perquè estava tenint problemes per renovar el meu visat francès.

Veieu, tot i haver nascut a França, el meu marit no té nacionalitat francesa, que és, com he dit abans, una història per a una altra ocasió. Per tant, no podia obtenir un visat de cònjuge francès.

Vam pensar que jo podria experimentar una mica de la cultura colombiana, conèixer els meus nous sogres i aprendre una mica d'espanyol, així que vam fer les maletes i vam posar rumb a Sud-amèrica.

Mentre buscàvem la ciutat adequada on el meu marit podia obrir el seu restaurant, vam estar amb els meus sogres durant dos mesos. Ells no parlen anglès, i jo no sabia cap espanyol quan em vaig mudar a Colòmbia, però tots parlàvem francès.

Aquí ve la part graciosa: després de dos mesos vivint junts, el meu francès era millor a Colòmbia que mai ho havia estat a París! Literalment, el parlava les 24 hores del dia, els 7 dies de la setmana, durant aquests dos mesos, cosa que va ser just l'empenta que necessitava cap a la fluïdesa.

Entre trucar per Skype als meus amics de França i veure als meus sogres sovint, encara practico francès amb freqüència, i això ha marcat la diferència per mantenir el meu nivell.

No puc destacar prou com és d'important trobar maneres de practicar el vostre francès per no perdre'l.

Al final, he après que no importa on aprengueu francès, sempre hi ha coses que podeu millorar i que la pràctica contínua és l'única manera de fer-ho. No importa on siguis al món, com més parlis francès, millor serà el teu francès.

8. Mai deixo d'aprendre (i reaprendre francès)

Estic segura que en llegir aquests primers set passos, pensareu que parlava francès amb total fluïdesa i que ningú sospitaria mai que no sóc francesa. I us equivocaríeu.

Sembla que és molt més fàcil oblidar paraules i frases en francès que aprendre-les, així que he de seguir practicant tot el temps.

Una manera que m'encanta de fer-ho és veure vídeos autèntics en francès com YouTube i tràilers de pel·lícules. Personalment, ho faig a Lingflix:

No hi ha un camí únic cap a la fluïdesa en francès. La història de com vaig aprendre francès pot semblar molt diferent de la vostra. Però les lliçons generals us haurien d'ajudar a trobar el vostre camí, i el viatge podria canviar-vos la vida de maneres que no us podeu imaginar.