21 consonants franceses i com pronunciar-les

Les consonants franceses a vegades són mudes. Altres vegades, es fan escoltar. En alguns casos, es pronuncien "suaus" i, en altres casos, es pronuncien "dures".

Com pots veure, hi ha algunes regles per ajudar-te a entendre com es comporten les consonants franceses. Fem-ne una ullada.

Com es comporten les consonants franceses en les paraules, de la B a la Z

Prova de recitar l'alfabet francès:

A , B , C , D , E, F , G , H , I, J , K , L , M , N , O, P , Q , R , S , T , U, V, W , X , Y , Z

Després, fes-ho una altra vegada, però aquest cop, deixa fora totes les vocals excepte la Y. Voilà! (Ja hi som.) Ara tens una llista de les consonants franceses:

B , C , D , F , G , H , J , K , L , M , N , P , Q , R , S , T , V, W , X , Y , Z

Tot i que és temptador considerar cadascuna d'aquestes consonants en estricte ordre alfabètic, algunes es comporten de maneres molt similars: canviant a penes, esdevenint mudes o sent empassades per vocals nasalitzades. Per tant, en veurem algunes en grups, basant-nos en el seu comportament. (Algunes apareixeran més d'un cop.)

Atès que diverses d'aquestes consonants franceses poden produir més d'un so, utilitzarem l'Alfabet Fonètic Internacional per precisar sons específics produïts en contexts particulars. L'AFI francès té una correspondència un a un: només un so per lletra.

Simplement fes clic en qualsevol de les paraules d'exemple en francès per sentir com parlants nadius francesos pronuncien les consonants destacades.

Consonants franceses senzilles

Aquestes consonants normalment no fan cap trampa, almenys no a l'inici o en mig de les paraules franceses.

La B i la K poden ser mudes al final d'algunes paraules; en parlarem amb una mica més de detall més endavant.

• B — Es pronuncia de manera similar a l'anglès, però amb una posició de la boca més tancada. Sona consistentment com [ b ] a bellesa (beauty), bête (beast) i centenars d'altres paraules.

• D — Aquesta consonant es pronuncia gairebé sempre [ d ], com a d'accord (okay) o dinde (turkey). Una D final pot sonar com una [ t ] quan va seguida d'una paraula que comença amb un so vocal, com a le grand homme (the great man).

• F — Aquesta lletra sona simplement com [ f ], ja sigui sola en paraules com frère (brother) o doblada en paraules com efficace (effective).

• J — Normalment es pronuncia amb un so [ ʒ ], com a jupe (skirt); es pronuncia [ dʒ ] en alguns manlleus, com job (job).

• K — S'utilitza per manlleus com kiffer (to like), kimono i kiwi. Es pronuncia [ k ] més o menys com en anglès, però de nou amb una posició més tancada de la boca i els llavis.

• V — Manté el mateix so simple [ v ], tant si s'utilitza en paraules com vous (you [formal/plural]), victoire (victory), savoir (to know) o vedette (celebrity).

Consonants finals a vegades mudes

El francès és conegut, i a vegades temut, pel seu gran nombre de consonants finals mudes.

Un fenomen conegut com a lliaç sovint determina si una consonant final és muda o es pronuncia en veu alta.

B, C, F, K rarament són mudes, mentre que D , M , N , P , R , S , T , X i Z sovint ho són. En veurem algunes d'aquestes una mica més de prop.

Consonants camaleòniques

Aquestes lletres canvien el seu so segons diversos factors. En molts casos, com sonen aquestes consonants depèn de les lletres que les segueixen.

Les vocals franceses, en particular, tenen un efecte sobre la pronunciació de les consonants. Certes consonants es pronuncien "dures" quan apareixen davant de les vocals A , O o U . Recíprocament, les mateixes consonants es pronuncien "suaus" quan s'utilitzen davant de les vocals E , I , o Y .

C suau

Quan va acompanyada d'una E , I , o Y , la C francesa produeix un so suau [ s ], essent bàsicament com una S en anglès. Per exemple, a la paraula silence (silence), la C sona igual que la S a l'inici de la paraula. Pensa també en paraules com cible (target), cendre (ash) i cyberattaque (cyberattack).

C dura

En paraules com sucre (sugar), facteur (mailman), cri (shout) i crypte (crypt), veuràs que una C seguida directament d'una consonant sonarà "dura" com una [ k ], fins i tot si la vocal següent normalment donaria a la C un so suau [ s ].

Les vocals A , O o U , col·locades immediatament després de la lletra C , també li donaran un so dur. Ho escoltaràs en paraules com café (coffee), cou (neck) i cuvette (basin).

Ç ( C amb ce trencada)

La C francesa és l'única consonant francesa a temps complet que de vegades porta un diacrític (accent): la ce trencada (cedilla).

Més que un petit pèl, és com una barba de Van Dyke o una barba completa. I és poderosa, suavitzant la C francesa perquè soni com una S en paraules on d'una altra manera sonaria com una K: ça (that), français (the French language), garçon (boy), commençons ([we] start) i reçu (received).

C + H

El so de la C també es pot alterar quan s'aparella amb una H. La combinació CH en francès normalment produeix un so "x" [ ʃ ], com en paraules com château (castle), charbon (coal), relâché (loose) o revanche (revenge).

Hi ha una excepció a aquesta regla, i és molt similar a un fenomen en anglès: en alguns manlleus del grec, la CH, generalment trobada al començament d'una paraula, es pronunciarà com una [ k ]: chronomètre (chronometer), charisme (charisma), Christ (Christ) i chlore (chlorine).

No obstant això, en altres manlleus del grec, com chimie (chemistry) i charité (charity) i chimérique (fanciful), la combinació CH es pronuncia com [ ʃ ], igual que en la majoria de paraules franceses amb CH.

G dura

Un so G dur [ g ] en paraules franceses com gâteau (cake), gonflé (swollen) o guerre (war) es produeix quan la G va immediatament seguida d'una A , O o U .

S'assembla molt a la G dura en paraules angleses com "golf" i "gap". De nou, mantindràs la boca en una posició més tancada quan pronunciïs la G dura en francès.

G suau

La G seguida d'una E , I o Y serà suau, amb un so [ ʒ ] similar a la J francesa. Pensa en paraules com gentil (nice), ange (angel), angine (sore throat) i gym (gym).

G + N

La combinació GN en francès es troba gairebé sempre en mig de les paraules.

En paraules com gagnable (winnable) i ignoble (dreadful) i, per descomptat, champagne, l'aparellament GN fa un so [ ɲ ]. Sona molt com la combinació GN a la paraula "lasagna", que la llengua anglesa va absorbir de l'italià.

Hi ha algunes excepcions a aquesta regla de pronunciació. Per exemple, a ignition (ignition) i agnosticisme (agnosticism), la G i la N es pronuncien per separat, amb la G pronunciada dura, com en [ g ].

H

La H francesa és una consonant particularment tímida, esdevenint audible només en la combinació CH. Considerada una consonant quan és "aspirada", tot i que encara no es pronuncia realment, la H es tracta com una vocal quan és "muda". La H sovint és aspirada en manlleus.

Hauteur (height) i haut (high), per exemple, comencen amb una H aspirada. Ambdues paraules van entrar en la llengua francesa com a manlleus del fràncic, una llengua germànica. Atès que la H es pronunciava en la versió fràncica d'aquestes paraules, la H en la versió francesa, tot i no ser realment audible, es tracta com qualsevol altra consonant.

Com a resultat, hauteur amb el seu article definit és la hauteur (i no "l'hauteur"). Contrasta això amb l'homme (the man) o l'hôtel (the hotel), noms que comencen amb H muet (mute).

Altres exemples de H com a consonant són la haine (the hatred) i la hâte (the haste).

L

La L normalment es pronuncia [ l ] quan és simple, com a la paraula liste (list) o laine (wool).

L doble

Quan es dobla i es troba entre una I i una E , com en paraules com billet (ticket) o fille (girl), la LL sona com [ j ].

No obstant això, quan la LL està flanquejada per dos costats per una E , com a elle (she), o almenys per un costat per una A o O , com a ballet (ballet) i collaborateur (collaborator), la LL es pronuncia [ l ].

L final

Al final de paraules com bal (ball [dance]) i fil (thread), la L generalment es pronuncia com [ l ]. Tot i això, en paraules amb semi-vocals, com ail (garlic) i œil (eye), la L es pronuncia [ j ], cosa que podria confondre's amb una lletra muda, si es diu ràpidament.

M i N

Les consonants M i N es comporten de manera similar entre si en francès.

M i N inicials

Al començament de les paraules, la M es pronuncia com [ m ] i la N es pronuncia com [ n ], independentment de les vocals que les segueixin. Alguns exemples inclouen ma (my [feminine]), mec (guy), nature (nature) i nuage (cloud).

M o N simples o dobles

Quan es doblen en mig d'una paraula, la M i la N no provoquen que les vocals que les precedeixin es nasalitzin. En canvi, es pronuncien de manera similar a l'anglès, com a comme (like) o cannelle (cinnamon).

També hi ha algunes paraules amb una M o N única en mig, com camion (truck) i canard (duck), en les quals no es produeix una vocal nasalitzada i aquestes consonants es pronuncien completament. Això es deu a que estan en síl·labes separades de les vocals precedents.

Consonants i vocals nasalitzades

Una M o N en francès, o fins i tot una MP , NG o NT , de vegades pot provocar una vocal nasalitzada (o nasal). Això vol dir que la consonant final es pronuncia com una vibració al nas, en lloc de amb la llengua, les dents o el paladar. Això sol passar al final d'una paraula o síl·laba.

Paraules amb M o MP* després d'una vocal inclouen parfum (perfume), prénom (first name), champ (field) i camp (camp).

* Una paraula com compliqué (complicated) és una excepció, ja que la M forma part de la vocal nasalitzada, però la P es pronuncia com [ p ]. En aquest cas, és perquè la M i la P estan en dues síl·labes separades, tot i que la P segueix directament la M a la paraula.

Paraules amb N o NG* o NT* després d'una vocal inclouen bon (good), bien (well), concentration (concentration), long (long), sang (blood), shampooing (shampoo), tant (so much) i comment (how).

* Una excepció freqüent a la nasalització per a una NG final sovint es veu en manlleus com camping (camping), shopping (shopping) i parking (parking lot). En aquestes paraules, la NG final es pronuncia [ ŋ ], com ho faria en les paraules angleses originals.

A més, si una NG o NT apareixen juntes en mig d'una paraula, però en síl·labes separades, la G o la T es pronunciarien per separat. La paraula congrégation (congregation) n'és un bon exemple, com també ho és cantique (hymn).

P

La P francesa normalment es pronuncia [ p ] com en anglès, com en les paraules patron (boss), peser (to weigh) i pique-nique (picnic).

Com en anglès, PH en francès sona com [ f ], com en paraules com phrase (sentence, phrase).

En certes paraules d'origen grec, la P davant d'una S es pronuncia lleugerament. Sentiràs un feble so inicial [ p ] al començament de paraules com psychologue (psychologist), pseudonyme (pseudonym) i psaume (psalm). (En les paraules angleses corresponents, la P al davant d'aquests manlleus grecs és muda.)

La P francesa a vegades és muda com a final, especialment quan s'utilitza després d'una M. Hi ha algunes excepcions a això, com cap (cape [geographical]).

Q

La Q francesa gairebé sempre s'aparella amb una U i es pronuncia com [ k ], com en paraules com qualité (quality), que (that), qui (who) i quotidien (daily).

De vegades, la combinació QU es pot pronunciar com [ kw ]. Quad (all-terrain vehicle) és un manlleu de l'anglès. Es refereix a una "quad bike" i es pronuncia [ kwad ] en francès, més o menys com ho seria en anglès.

Rarament, quan la Q es troba sense U en francès, encara sona com [ k ]. Els exemples més utilitzats d'això són cinq (five) i coq (rooster).

R

La lletra R en francès es pronuncia de forma audible al principi i en el cos de les paraules franceses. Són aquestes R finals les que es tornen una mica compliquées (complicated).

En noms, adjectius i conjuncions que acaben en –ER, la R generalment és audible com [ ʀ ]: hiver (winter), plaisir (pleasure), cher (dear), pur (pure) i car (because).

Els infinitius de diferents tipus de verbs segueixen regles diferents, tot i que tenen finalitzacions similars.

Tant els verbs -IR com els verbs -ER tenen infinitius que acaben amb R. La R final es pronuncia en verbs –IR com finir (to finish) i ouvrir (to open), però no en verbs –ER com aller (to go) o chanter (to sing).

S

Al començament d'una paraula, la S francesa sona molt com l'anglesa, ja sigui per si sola o acompanyada d'una altra consonant en paraules com stage (internship), sceptre (scepter) o spacieux (spacious). El mateix és cert quan la S es col·loca davant de qualsevol vocal.

Dins de les paraules, la S francesa fa un so [ z ] quan és simple, com a poison (poison), i un so [ s ] quan es dobla, com a poisson (fish). (Et puc dir per experiència personal vergonyosa que és important fer la distinció adequada entre aquests dos sons!)

S final muda

La S sovint és muda al final de les paraules franceses, tot i que hi ha moments en què es pronuncia. Per exemple, la S en les (the [plural]) per si sola és muda. Davant d'una vocal, però, la S es pronunciaria com [ z ]. Pots sentir això en les Invalides (el complex memorial parisenc que allotja la tomba de Napoleó).

T

La pronunciació de la lletra T en francès pot dependre de la seva posició en una paraula, les lletres que l'envolten i fins i tot si es troba en un nom o verb.

Generalment sona com [ t ] en la majoria de paraules, com tarte (tart). Això és cert fins i tot quan s'aparella amb una H en paraules com menthe (mint).

T seguida d'I

La T francesa, quan va immediatament seguida d'una I, pot sonar com [ sj ] en alguns noms, com patience (patience) i natation (swimming).

Això no és el cas, però, en verbs -IR conjugats com sortions ([we] go out). A més, si una S ve abans d'una T, com a vestiaire (cloakroom), la T es pronuncia com [ t ], separadament de la I que la segueix.

T final muda

La T generalment és muda al final d'una paraula francesa, com a sortait ([he/she] went) o bout (end).

Si va seguida d'una paraula que comença amb una vocal, la T es pronunciaria. Per exemple, la T en c'est (it is) per si sola seria muda. Es pronunciaria com [ t ] a la frase c'est un… (it's a…).

La T final en algunes paraules, com but (goal), gairebé sempre es pronuncia, almenys a França. (Al Canadà, pot ser muda.)

W

No veuràs la W utilitzada molt en francès. Entra en joc amb manlleus i pot sonar com una [ v ] o una [ w ].

En wagon (wagon), per exemple, es pronuncia com una [ v ] a França i al Canadà, però com una [ w ] a Bèlgica.

X

La X francesa es pot pronunciar d'una de tres maneres: [ ɡz ], [ ks ] o [ s ].

En exiger (to require) i examen (exam), la X sona com [ ɡz ].

En paraules com fax (fax), maximum (maximum) i laxiste (lax), on hi ha una A just abans de la X, la X es pronuncia com [ ks ].

La X en dues paraules molt comunes, dix (ten) i six (six), sona com [ s ].

Y

Exactament com en anglès, la Y en francès pot ser tant una consonant com una vocal.

La Y per si sola és una preposició que significa "allà". Com a tal, es pronuncia com una vocal, com a les frases on y va (let's go [there]) i il y a (there is).

Al començament de paraules com yeux (eyes), yaourt (yogurt) i yoga (yoga), la Y francesa es tracta com a consonant i es pronuncia com [ ˈj ].

Z

La Z al començament d'una paraula francesa sona com [ z ], més o menys com es pronunciaria en anglès. Per exemple, zèbre (zebra) i zéro (zero) comencen amb un so [ z ].

Al final de les paraules, però, la Z sovint és muda. Pensa en la forma vous (you [plural/formal]) de molts verbs imperatius com allez (go), avez (have) o écoutez (listen). O adverbis com assez (enough).

Com practicar les consonants franceses

Per practicar les consonants franceses de manera que esdevinguin una segona natura per a tu, pots aprofitar diverses formes de mitjans i modalitats d'aprenentatge.

Practica l'escolta

Començar amb pràctica d'escolta en francès només amb àudio t'ajudarà a entrenar les teves orelles per reconèixer els sons de les consonants franceses. La música francesa en tots els gèneres imaginables proporciona una pràctica d'escolta diversa.

Si la ràdio parlada és més del teu estil, una varietat de podcasts en francès et pot oferir una experiència similar que també mantindrà les teves orelles atentes als sons consonàntics francesos.

Escolta amb vídeo subtitulat

El vídeo subtitulat et dóna l'oportunitat de combinar àudio amb lectura, així com pistes visuals.

Mentre mires un vídeo en francès subtitulat, pots llegir les paraules a mesura que les sents pronunciades en context. Observa les cares i les posicions de la boca dels parlants per veure com produeixen els sons que sents.

Lingflix és un bon recurs per això. Lingflix agafa vídeos autèntics, com vídeos musicals, tràilers de pel·lícules, notícies i xerxes inspiradores, i els converteix en lliçons d'aprenentatge de llengües personalitzades. Pots provar Lingflix gratis durant 2 setmanes. Fes una ullada al lloc web o descarrega l'aplicació per a iOS o l'aplicació per a Android. P.D. Fes clic aquí per aprofitar la nostra oferta actual! (Caduca a final de mes.)

Llegeix acompanyant llibres d'àudio

També pots provar d'escoltar llibres d'àudio en francès. A més, mentre utilitzes recursos com Spotify i LibriVox conjuntament amb textos escrits, pots obtenir la pronunciació nadiva francesa de consonants per a una plètora de paraules.

Amb un catàleg enorme de llibres francesos gratuïts de llocs com Project Gutenberg, tindràs hores de pràctica de lectura i escolta amb consonants franceses.

Fes dictats

Llocs com Kwiziq i Speechling proporcionen textos en francès per transcriure mentre escoltes. Quan acabis cada exercici, utilitza la clau de respostes proporcionada per avaluar la teva comprensió de la pronunciació de les consonants franceses.

Practica la parla

Després d'haver sentit els sons de les consonants franceses des de diverses fonts multimèdia, pots posar els teus coneixements en pràctica d'un parell de maneres. La pràctica de conversa en francès et permetrà pronunciar consonants franceses en context, amb un company de conversa que et pot donar retroalimentació.

Encara una mica massa tímid per mantenir una discussió en francès? Prova l'ombra francesa (shadowing), un mètode molt específic per fer ressò d'àudio en francès que t'obliga a imitar els sons consonàntics nadius que sents.

Ça y est (there it is): les consonants de la B a la Z. Amb aquestes directrius per domar les consonants franceses, pots pronunciar paraules franceses amb més confiança i no perdir-te en la confusió de les consonants.